Març
Segon cas al món de curació de sida
Fins a data d'avui només es coneixia un únic cas de curació de la sida. Es va fer públic l’any 2009 i ràpidament es va fer popular arreu amb el sobrenom de ‘pacient de Berlín’.
Un nou malalt, del que per ara es preserva l’anonimat, ha estat identificat a Londres com el segon al món en què es pot parlar, tot i que amb reserves, de curació. Les sofisticades tècniques d’anàlisi en sang i en reservoris potencials repartits pel cos del pacient no han aconseguit detectar ni VIH ni traces del virus 18 mesos després d’haver abandonat el tractament amb antiretrovirals.
Des d’IrsiCaixa a l’Hospital Germans Trias de Badalona s’ha coordinat la recerca analítica i l’evolució del malalt en un projecte liderat per l’University College de Londres.
​
Entre els dos casos, Londres i Berlín, hi ha similituds evidents.
Brown, un pacient nord-americà resident a la capital alemanya, va rebre el 2007 un trasplantament de cèl·lules mare adultes –progenitors hematopoètics– perquè a part de la sida havia desenvolupat una leucèmia. El malalt va superar la malaltia hematològica. Però, sorpresivament, el recompte de càrrega viral del VIH es va anar reduint fins a fer-se indetectable. Dos anys més tard es faria públic i es va considerar que s’havia assolit la curació. Deu anys més tard, Timothy Brown segueix viu, sense rastre del VIH i, el que és important, sense tractament contra la sida des d’aleshores.
La raó, com s’ha vist ara amb el pacient de Londres, s’atribueix a una mutació del gen CCR35 en el donant de les cèl·lules mare. Aquest gen, explica Javier Díaz-Picado, professor ICREA i coordinador del projecte a IrsiCaixa, en condicions normals expressa una proteïna que permet l’entrada del VIH a les cèl·lules sanes. És a dir, fa de “porta d’entrada” del virus i, per tant, facilita la infecció. El gen mutat, en canvi, no expressa aquesta proteïna. La porta al virus es tanca.
​
Fet per: Àlex Margalef
El despertador climàtic
Sona una alarma, però els empleats de l’oficina no aparten la vista de l’ordinador: pensen que és un exercici antiincendis. Comença a fer olor de socarrimat, però ningú s’aixeca: ha de formar part de la simulació. De sobte, un parell de persones s’allunyen de les seves taules. Els segueix una altra, i una altra més, fins que la gent comença a pensar que allò va seriosament. De fet, si fos un incendi de veritat, ja seria tard per fugir.
​
Així funciona un experiment clàssic de les ciències socials. El procés demostra que els humans tendim a ignorar l’evidència, alhora que fem molta atenció a les accions dels nostres iguals. Això és, més o menys, el que està passant amb el canvi climàtic.
​
Des de fa dècades sabem que l’ús dels combustibles fòssils ens aboca a canvis radicals al nostre planeta. Des de les onades de calor a Espanya fins a les inundacions a Moçambic, ja en veiem les conseqüències. No obstant, sembla que no reaccionem. Les emissions continuen disparades i la qüestió no genera una mil·lèsima de les emocions que desencadenen les guerres de banderes o l’arribada d’uns quants refugiats.
​
No obstant, els experts consideren que encara hi som a temps, si una massa crítica de gent s’aixeca contra el canvi climàtic. La mobilització és la clau, coincideixen la majoria. Ja es va aconseguir abans: amb el forat a l’ozó, el plom de la gasolina, el DDT o el fum als bars. I abans amb l’esclavisme, l’exclusió de les dones del vot o la falta de clavegueram.
​
Fet per: Nerea Borràs
Milers d'estudiants clamen pel clima a 58 ciutats espanyoles
“Ni un grau més, ni una espècie menys”, “Si el planeta fos un banc, ja l’haurien rescatat·, "¡Justícia climàtica!". Consignes com aquestes han ressonat aquest divendres a les 58 ciutats espanyoles que s’han sumat a la crida que va fer la sueca Greta Thunberg. Milers d’estudiants molt joves, la majoria d’entre 15 i 22 anys, s’han manifestat pels centres urbans en el que sembla el germen d’un gran moviment espontani que pugna per desencallar la lluita contra el canvi climàtic.
​
La jornada no ha sigut aliena a l’escalfament global que ha portat els escolars a la mobilització. Després d’un febrer i d’una primera meitat de març caracteritzats per les altes temperatura i l’escassetat de pluges, la jornada ha estat dominada pel sol i la calor en la majoria de manifestacions. “Aquesta calor, al març, no és normal" i "Madrid, amb platja, vaja, vaja, vaja" han corejat amb ironia els participants a la capital d’Espanya.
​
Aquesta manifestació, que ha partit de la Puerta del Sol i ha acabat a prop del Congrés dels Diputats, ha sigut la més nombrosa d’Espanya. 4.500 participants, segons la policia municipal de Madrid; més de 10.000, segons la plataforma organitzadora Fridays For Future. Més de 2.000 s’han congregat a Barcelona.
​
Fet per: Nerea Borràs
Karen Uhlenbeck, primera dona guanyadora del 'Nobel' de matemàtiques
La nord-americana Karen Keskulla Uhlenbeck s’ha convertit en la primera dona a guanyar el premi Abel, un reconeixement considerat com el Nobel de les matemàtiques, en la dècada i mitja d’història del guardó.
​
Uhlenbeck, de 76 anys, ha sigut premiada amb 6 milions de corones noruegues (703.000 dòlars, 620.000 euros) pels seus "èxits pioners" sobre equacions diferencials parcials geomètriques, la teoria de gauge i els sistemes integrables", així com per l’"impacte fonamental" del seu treball en temes d’anàlisi, geometria i física matemàtica, segons la resolució difosa pel jurat aquest mateix dimarts a Oslo.
​
L’Acadèmia Noruega de les Ciències i les Lletres va ressaltar que Uhlenbeck, adscrita a la Universitat d’Austin (EUA), és una de les fundadores de l’anàlisi geomètrica moderna i que la seva perspectiva s’ha implantat en les matemàtiques i ha conduït a alguns dels avenços "més espectaculars" en aquest camp en els últims 40 anys.
​
Les tècniques i els mètodes d’anàlisi global desenvolupats per Uhlenbeck formen part "de la caixa d’eines de tot geòmetra i analista" i el seu treball també és la base dels models geomètrics contemporanis aplicats en matemàtica i en física. "Les seves teories han revolucionat la nostra manera d’entendre les superfícies mínimes, com la formada per les bombolles de sabó, i els problemes de minimització generals en dimensions més altes", va explicar el president del comitè, Hans Munthe-Kaas.
​
Fet per: Nerea Borràs
Els rius de Mart pot ser que fossin més amples que els terrestres
Avui dia Mart està considerat com un planeta sec. A la superfície, no obstant, encara hi podem trobar els vestigis d’alguns rius que suposadament van inundar el planeta fa milions d’anys. Ara, una nova investigació apunta a la possibilitat que hàgim subestimat l’abundància de l’aigua al planeta vermell.
​
Un nou estudi, publicat aquest dimecres a la revista ‘Science Advances’, suggereix que els rius de Mart van arribar a ser més amples que els que podem trobar avui dia a la Terra. Les dades recollides a partir de les conques fluvials marcianes sobre les quals hi ha més dades revelen que els antics rius de Mart eren aproximadament dues vegades més amples que els terrestres.
​
Aquesta situació pot ser que es produís en diferents etapes de la història de Mart. Fa 3,6 bilions d’anys i fa 1 bilió d’anys, concretament. En aquests períodes, les dades obtingudes apunten que el cabal dels rius marcians va ser intens. Això es tradueix en el fet que en aquestes formacions pot ser que hi correguessin entre 3 i 20 litres d’aigua per metre quadrat i dia. Aquest fenomen sembla que va tenir lloc a tot el planeta, per la qual cosa els experts descarten que es tractés d’un episodi de curta durada o localitzat.
​
Fet per: Nerea Borràs
Un nou mètode permet transportar vacunes a 40 graus
​
La innovació permet mantenir la cadena del fred a baix cost, un dels majors problemes a l'hora de distribuir vacunes a les zones més necessitades
​
Un dels principals problemes per portar vacunes a les zones més remotes de l'Àfrica és la calor. Les altes temperatures resten (o anul·len) l'efectivitat d'aquestes substàncies i la infraestructura sovint fa impossible mantenir la cadena del fred. Són moltes les solucions que s'estan buscant a aquest problema. L'última l'acaba de presentar un grup d'enginyers químics de la Universitat McMaster (Estats Units), que asseguren haver inventat una forma assequible d'emmagatzemar les immunitzacions durant setmanes a temperatures de fins a 40 graus.
El mètode consisteix a submergir els components actius d'una vacuna en un petit recipient ple d'una combinació de sucre i gel que s'asseca per segellar el compost. Més tard, els metges el reconstitueixen amb aigua i l'administren als pacients com ho farien normalment. En aquest envàs, poden romandre durant vuit setmanes o més, fins i tot a temperatures elevades, segons un article que acaben de publicar a la revista Scientific Reports
"Pots gastar tots els diners del món en desenvolupar una vacuna,
però si queda desactivada per les altes temperatures abans
d'injectar-, no val per a res", reflexiona Ali Ashkar,
coautor de l'estudi i professor de medicina molecular
especialitzat en immunologia.
El procés afegeix només un cost monetari "marginal" a la
preparació d'una vacuna i elimina gairebé tot el cost del seu
transport, que pot representar el 80% de l'import total de la
inoculació. Els investigadors asseguren que combinar les
vacunes i els sucres (pullulan i trehalosa) és gairebé tan simple com barrejar crema i sucre en el cafè.
Un exemple d'aplicació d'aquesta innovació seria la vacuna del Ebola, un fàrmac que pot salvar milers de vides en zones aïllades de l'Àfrica la conservació és un veritable problema a l'hora de la seva distribució.
Aquesta tecnologia d'emmagatzematge ja ha demostrat la seva eficàcia en altres aplicacions, com un recobriment comestible que pot allargar la vida útil de fruites i verdures. "Per a nosaltres, aquesta és l'última aplicació d'aquesta tecnologia. Imaginar que alguna cosa en el que treballem al laboratori podria algun dia ser usat per salvar la vida de la gent és molt emocionant", assenyala l'autor principal del treball, Vincent Leung.
Així, reivindiquen que aquest mètode és important perquè pot reemplaçar la "enutjosa" cadena de fred (emmagatzematge constant a temperatures entre dos i vuit graus) que actualment és necessària per mantenir les vacunes antivirals. El manteniment de la cadena de fred és una barrera important per inocular a les persones en regions remotes o pobres del món, on la infraestructura per refrigerar i transportar les vacunes sense problemes pot no ser-hi.
Els investigadors han demostrat que el mètode és viable utilitzant dues mostres de vacunes (virus de la grip i el virus de l'herpes simple) per inocular i provar als ratolins exposant als virus, ja que la resposta immunitària dels ratolins és similar a la dels humans. Aquests materials d'emmagatzematge ja estan aprovats per l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per les sigles en anglès), el que simplifica el camí cap a la comercialització.
Perquè arribi on més es necessita encara faran falta més proves en camp i un camí que asseguri que és un mètode vàlid, viable i efectiu, tal com asseguren els seus descobridors.
​
​
Fet per: Jordi Fosch
