Desembre
​Descobreixen el segon exoplaneta més pròxim a la Terra, a només 6 anys llum
El descobriment de Pròxima b, un planeta similar a la Terra que orbita a l'estrella més pròxima al Sol.
La troballa ha sigut possible gràcies a una de les campanyes internacionals d'observació més importants de la història, en la qual telescopis de tot el món han pres prop de 800 mesures. “Totes aquestes dades ens han permès caracteritzar el sistema planetari que orbita a Barnard", el segon sistema més pròxim a nosaltres i en què, a més, "no descartem que hi pugui haver més planetes", sosté l'investigador.
Però, com és aquest sistema? El planeta recentment descobert depèn de l'estrella Barnard, una nana vermella d'entre 7.000 i 10.000 milions d'anys, "gairebé el doble de vella que el Sol", relativament inactiva i la més ràpida del cel nocturn.
Barnard b, batejat així en honor a la seva amfitriona, triga uns 233 dies a orbitar a la seva estrella i, encara que està relativament a prop seu (a un 40% de distància del que està la Terra del Sol), és un món fred i fosc que podria estar a uns -170 graus centígrads. "És un món gelat perquè rep molt poca energia de la seva estrella: només un 2% del que la Terra obté del Sol", i es troba a prop de l'anomenada 'línia de gel', una zona orbital al voltant d'una estrella en la qual compostos volàtils com l'aigua poden condensar-se en gel sòlid. Per això, és "molt improbable" que Barnard b tingui aigua líquida a la superfície, però no es pot descartar que la tingui al subsol, explica Ribas.
A més, comparada amb Pròxima b, que es considera el planeta amb més possibilitats d'albergar vida fora del Sistema Solar, sembla poc probable que aquesta superterra pugui contenir alguna forma de vida, però "la vida, a vegades, troba formes hàbils de sobreviure", adverteix el físic català.
​
Fet per: Nerea Borràs
Millora de les clavegueres per pal·liar els efectes del canvi climàtic
La infraestructura hidràulica municipal es reforça amb l’ampliació i la rehabilitació de 50 quilòmetres de clavegueram, amb l’objectiu de minimitzar el risc d’inundació i els efectes de les pluges intenses, cada cop més freqüents a causa del canvi climàtic.
Amb un pressupost de 45,5 milions d’euros, les actuacions per millorar la xarxa de clavegueram han permès ampliar en 28,1 quilòmetres la infraestructura a tots els districtes, i sobretot a Sant Martí i Sants-Montjuïc. A més, s’han rehabilitat i reparat 19,6 quilòmetres de conductes hidràulics, amb la col·locació de cubetes de gres en substitució de les antigues estructures, que, en alguns casos, arribaven als 100 anys d’antiguitat.
​
Fet per: Àlex Margalef
Es busquen noves veus per comunicar la ciència
La Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i el British Council, amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa", inicien la recerca de noves veus per participar en la sisena edició de FameLab Espanya, el certamen que té com a objectiu comunicar la ciència a través de monòlegs que combinen rigor amb entreteniment.
Després de cinc edicions a Espanya, més de 300 investigadors han volgut seguir els passos dels matemàtics Eduardo Sáenz de Cabezón i Pedro Daniel Pajares; i dels biòlegs Ricardo Moure, Álvaro Morales i Alba Aguión, guanyadors de les edicions anteriors i que avui s'han convertit en importants referents de la comunicació científica.
​
Fet per: Nerea Borràs
El Consell de Ministres aprova 115 milions d'euros per a l'Acció Estratègica en Salut
L'Institut de Salut Carlos III destina aquests ajuts a projectes d'investigació sanitària i contractació d'investigadors
El Consell de Ministres ha aprovat més de 115 milions d'euros per a l'Acció Estratègica en Salut (AES), la principal eina de finançament públic de la R + D + I en l'àmbit de la investigació traslacional en biomedicina i foment de la seva activitat investigadora . La convocatòria 2018 de l'AES està promoguda per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), dependent del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.
L'objectiu essencial de l'Acció Estratègica de la Salut és contribuir a fomentar la salut i el benestar de la ciutadania, així com desenvolupar els aspectes preventius, diagnòstics, curatius, rehabilitadors i pal·liatius de la malaltia, reforçant i incrementant la competitivitat internacional de la R + d + i del Sistema Nacional de Salut.
L'Institut de Salut Carlos III destina aquests ajuts a projectes d'investigació sanitària i contractació d'investigadors
El Consell de Ministres ha aprovat més de 115 milions d'euros per a l'Acció Estratègica en Salut (AES), la principal eina de finançament públic de la R + D + I en l'àmbit de la investigació traslacional en biomedicina i foment de la seva activitat investigadora . La convocatòria 2018 de l'AES està promoguda per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), dependent del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.
L'objectiu essencial de l'Acció Estratègica de la Salut és contribuir a fomentar la salut i el benestar de la ciutadania, així com desenvolupar els aspectes preventius, diagnòstics, curatius, rehabilitadors i pal·liatius de la malaltia, reforçant i incrementant la competitivitat internacional de la R + d + i del Sistema Nacional de Salut.
​
Fet per: Àlex Margalef
