Juny
El plàstic afecta els bacteris que ens ajuden a respirar
Un estudi conclou que el plàstic és nociu per al bacteri responsable de produir el 10% de l’oxigen que respirem.
​
Cada vegada que agafem aire tenim una probabilitat altíssima d’inspirar alguna molècula que ja va respirar Cleopatra. L’oxigen que alimentava l’última reina d’Egipte, com el que respira qualsevol humà actualment, prové en proporcions semblants de les plantes terrestres i el fitoplàncton aquàtic. D’entre tot el conjunt d’éssers vius que produeixen oxigen i, per tant, permeten la vida a la Terra, n’hi ha un que té un paper especialment destacat. Es tracta d’un bacteri que, com les algues microscòpiques de mars i oceans, fa la fotosíntesi. S’anomena Prochlorococcus i és responsable de produir el 10% de l’oxigen de l’atmosfera. Viu al mar, amb una població estimada de mil bilions de bilions d’individus -un u i 27 zeros- i, segons un estudi recent, és sensible a la contaminació que provoca el plàstic.
Les molècules que allibera el plàstic
S’estima que els residus de plàstic provoquen anualment un dany econòmic de 13 milions de dòlars als ecosistemes marins. Els estudis que s’han fet fins ara s’han centrat en analitzar els efectes de la ingestió de plàstic i l’entortolligament en animals macroscòpics com, sobretot, peixos, tortugues i cetacis. Un equip científic de la Universitat de Mcquarie, a Austràlia, ha estudiat per primer cop com afecta el plàstic als bacteris productors d’oxigen.
Com és evident, un bacteri no pot ingerir bocins de plàstic ni quedar entortolligat amb la xarxa que manté juntes les llaunes de refrescos. Però la majoria de plàstics contenen additius que s’afegeixen en el procés de fabricació per evitar la degradació de l’objecte final. Quan una bossa de supermercat flota a la deriva, aquests compostos l’abandonen de mica en mica fins al punt que ja se n’han detectat en aigües de tot el món en concentracions que arriben als micrograms per litre d’aigua.
Alguns estudis indiquen que aquests compostos són tòxics per a animals com les puces d’aigua, els embrions de musclo i altres integrants del zooplàncton. Aquest nou estudi, publicat a la revista Communications Biology del grup Nature, ha trobat que també ho són per al bacteri Prochlorococcus.
​
Fet per: Jordi Fosch
​
La primera caixa d'eines de la humanitat
Descoberts a Etiòpia centenars d'útils de pedra possiblement fabricats per humans fa 2,58 milions d'anys.
En 2013 un equip d'arqueòlegs caminava prop d'aquell rierol extint i va veure sobresortir del terreny la punta d'una d'aquestes eines. Estaven en una zona desèrtica del sud d'Etiòpia coneguda com Bokol Dora. Després de diversos anys d'excavacions, els investigadors van rescatar del subsòl unes 300 eines, la majoria petites i afilades, el tipus de tecnologia que només podria haver fabricat una ment més avançada que la d'un ximpanzé, potser per tallar carn i alimentar un cervell famolenc de pensaments i energia. Les eines tenen una antiguitat d'uns 2,58 milions d'anys, el que podria convertir-les en les més antigues atribuïbles a un humà, segons explica avui un equip de paleoantropòlegs dels EUA, Alemanya, Portugal, Sud-àfrica, França, Etiòpia i altres països en un estudi publicat a la revista Proceedings de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA.
El mateix equip de científics va trobar a penes cinc quilòmetres al sud de Bokol Dora les restes de l'humà més antic conegut. Es tracta d'una mandíbula inferior amb unes moles petites, estilitzades, característiques d'un homínid que ja menjava carn i que va viure fa 2,8 milions d'anys. Era el membre més antic que es coneix del gènere Homo, el mateix al qual pertanyem els Homo sapiens actuals.
​
Fet per: Mark Berki
​
​
​
​
