Abril
Martemoto: el primer seísmo registrado en Marte
Abrimos nuestro espacio de ciencia hablando de lo que pudiera ser el primer terremoto registrado en otro planeta… concretamente en el planeta rojo. Parece que ha habido un seísmo en Marte, y la NASA lo ha registrado.
Siendo precisos diríamos que ha habido un Martemoto.
Pero ¿Cómo se ha producido si en Marte no hay placas tectónicas? ¿Significa esto que también hay seísmos en otros planetas? Javier Armentia, astrofísico y director del Planetario de Pamplona, responde a nuestras dudas, y además nos habla de los gemelos Kelly: Marc y Scott . Scott ha pasado un año en el espacio, y ha vuelto con cambios en el ADN, con menos visión y menos agilidad mental. Cambios, que son reversibles en unos meses.
​
Fet per: Àlex Margalef
'Hemos abierto una gran puerta para la cura del cáncer de páncreas'
El equipo capitaneado por el bioquímico Mariano Barbacid, ha conseguido curar el cáncer de páncreas a 6 ratones. La cura para nosotros no es posible todavía, pero puede llegar en unos años.
Hace unos días salto la noticia. Hablamos de uno de los avances biomédicos más esperados de los últimos tiempos: la cura del cáncer de páncreas, uno de los tumores más comunes que existen, y que mata al 95% de los enfermos.
De momento sólo se ha logrado vencer a la enfermedad en ratones de laboratorio. Se utilizaron 12 ratones modificados genéticamente. Ratones a los que se introdujo la enfermedad. La mitad terminó desarrollando cáncer de páncreas, y en los otros seis, no quedó ni rastro del tumor.
​
Fet per: Àlex Margalef
Projecte Melissa: un ecosistema per astronautes i vegetals espacials
La planta pilot de Melissa experimenta com donar suport vital a les missions tripulades de llarga durada. Estudiants navarresos investigaran l'adn de plantes per adaptar-les a créixer en l'espai.
El 1989 un lot d'algues verdeazules van passar cinc dies a l'espai, dins d'una càpsula que va donar la volta al món. Així naixia fa 30 anys el projecte Melissa de l'Agència Espacial Europea, que ja en aquell temps es plantejava com crear en una missió tripulada de llarga distància un ecosistema circular que pogués sustentar als astronautes.
El projecte Melissa compleix 30 anys i la planta construïda amb el mateix nom Cerdanyola del Vallès acaba de celebrar el seu desè aniversari. En aquesta planta de MELiSSA, acrònim en anglès de Sistema Alternatiu Micro-Ecològic de Suport a la Vida, es posen a prova les tecnologies idònies per aconseguir aire, aigua i aliment a partir de materials reciclats. Francesc Gòdia, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dirigeix ​​la planta pilot de MELiSSA des dels seus començaments.
​
Fet per: Nerea Borràs
'El que passa a l'Antàrtida no es queda a l'Antàrtida'
La investigadora del CSIC i experta en paleig clima Carlota Escutia ens adverteix dels canvis que s'estan donant per culpa de la desaparició de les masses gelades del planeta.
Els seu és buscar fins a sota les pedres, i ho fa literalment. És geòloga però des que es va embarcar per primera vegada en una travessia científica es va centrar en els fons marins. És investigadora del CSIC, i experta en paleig clima.
La seva debilitat, l'Antàrtida i tot el que passa allà des de fa milions d'anys. El desglaç avança i qui sap si on fins ara regnava el fred tornaran a veure palmeres i temperatures de 25 graus. Parlem de tot això amb Carlota Escutia.
​
Fet per: Nerea Borràs
En defensa de la revolució mèdica
Catalunya ha de seguir enfortint-se com a pol de recerca mèdica i d'indústria farmacèutica.
Es pot i s’ha de seguir avançant. Catalunya ja és un pol important de recerca mèdica, un pol que cal seguir enfortint a través de la col·laboració público-privada. L’eterna manca d’una llei de mecenatge no ha posat mai fàcils les coses: ¿quan hi haurà un govern de l’Estat que la faci? En tot cas, el camp mèdic és un dels nostres pilars, en el terreny científic -amb centres de primera línia en els àmbits de la biomedicina, la medicina regenerativa, la regulació genòmica, el càncer, la sida i moltes altres disciplines- i en el terreny econòmic, com ho prova l’existència de grans laboratoris farmacèutics com Grifols, Esteve, Almirall, Ferrer, Lacer, Uriach... Tot això suma, i suma molt.
Barcelona no és ja només un destí turístic, sinó també un lloc apreciat per venir-hi a investigar i a treballar en aquests camps, o fins i tot per venir-s’hi a tractar com a pacient. Tenim una llarga tradició mèdica que s’ha mantingut històricament i s’ha potenciat les últimes dècades. Amb una població que representa el 0,1% de la mundial, Catalunya és responsable de l’1% de la producció científica al món, amb especial incidència en el camp mèdic. Però a la recerca encara li falta molt suport. La inversió en R+D+I hauria de créixer més. No és una opció, és una prioritat si volem mantenir la competitivitat científica i econòmica en el camp mèdic i farmacèutic. Si volem seguir sent pioners i necessaris en aquesta revolució mèdica mundial. Una revolució al servei de les persones, que ni de bon tros ha de suposar només tecnificació, sinó que ha d’anar de bracet d’una cura de les persones integral, amb la qual l’ARA està compromès a través de la beca Carles Capdevila, el primer guanyador de la qual es farà públic el dijous 13 de juny.
​Fet per: Jordi Fosch​
